divendres, 8 de març de 2013

Petit homenatge a Josep Picola en el seu centenari


“Vull ser Picola... quant sigui gran”.
De la infantesa recordo que en Josep Picola tenia la seva llibreria davant per davant de la botiga de casa meva, en aquella època sempre érem al carrer jugant amb els amics del barri, la Fina la filla petita d’en Picola era una de les habituals, jugar al carrer amb els companys era entrar i sortir de totes les cases,  sobre tot si el joc era amagar-se. Recordo que la primera vegada que vaig entrar a la rerabotiga de la llibreria me`l vaig trobar davant d’un cavallet feia un retrat, allò em va impressionar, sempre he admirat la gent capaç de fer coses no habituals, en definitiva estava davant d’un artista que plasmava el seu talent en una tela, jo crec que aquell moment jo vaig pensar: “Vull ser Picola... quant sigui gran”.

“ De gran també he volgut  ser Picola...”.
De la Joventut recordo que en Picola era l’il·lustrat, la persona que sabia coses, que explicava histories, que ens descobria el nostre passat i que era la persona que donava la benvinguda als forasters , tenia cura de l’oficina d’informació, aquella tasca que feia altruista ment i amb una gran convicció va ser l’iniciï del que ara es la constatació que Sant Joan comença a viure dels forasters. M’agradava sentir-lo a parlar amenitzava la historia intercalant petits poemes que  feien la dissertació molt convincent,  alguna vegada l’havia sentit transmetent  als turistes les virtuts de Sant Joan, et feien submergir-te en el passat i et creava un doble interès; saber més i conèixer els espais de l’historia que explicava. I en aquell moment va despertar en mi aquesta inquietud de transmetre coneixements, “ de gran també he volgut  ser Picola...”.

“I ara sé, que, ser Picola...és molt difícil”.
Ja en la maduresa, vaig tractar en Picola en converses més profundes, les seves conviccions catalanistes i democràtiques eren la base de les nostres xerrades, puc dir que era un home bo, una persona de pau, no l’hi agradaven els enfrontaments entre les persones per raons de ideologies,  sempre  era conciliador, per les accions dels que jo no compartia, ell tenia sempre un raonament  i t’aconsellava sempre la comprensió en els fets dels altres, els seus poemes que els recitava de memòria eren els arguments  que utilitzava per convèncer.  “i ara sé, que, ser Picola...és molt difícil”.

Ferran Miquel

dilluns, 19 de novembre de 2012

Jordi Comas... descanse en pau !!!

 


Jordi Comas,...
El meu sincer homenatge a una persona que es des vivia per el sector econòmic i en particular per el  turístic, el trobarem a faltar .
 
Hotel Costa Brava l'any 1935
 
... Es l’hora del dinar com cada dia ens assentem a taula i posem les noticies, avui una de molt negativa, veig el consistori de Platja d’Aro fen un minut de silenci, em pregunto alguna cosa greu ha passat?, apujo el volum i la sorpresa es l’assassinat d’un conegut en Jordi Comas , empresari turístic i un gran dinamitzador del sector, persona inquieta i afable , bon conversador , el vaig conèixer en el patronat de turisme Girona Costa Brava des de el primer moment em va caure molt be, en alguna ocasió també havia compartit taula amb ell i la seva senyora.
Ells dos regentaven l’hotel Costa Brava de Platja d’Aro, on els meus pares l’any 1935 i pesaren la nit de noces .
Un exemple a seguir, lluitador per el mon del turisme, descansa en pau

Ferran Miquel
Jordi Comas
 

dimarts, 18 de setembre de 2012

El meu primer dia de clase del curs 2012-2013


La primera impressió es que tinc uns alumnes molt trempats han demostrat en les poques hores que hem estat junts que tenen molt d’interès per aprendre.
Son 10 alumnes que ja han compartit el primer curs de mecanització i estan tots molt decidits a finalitzar aquest segon sense cap problema.
Esperem dons que puguem fer molta feina  i assolir molts coneixements i sobre tot pesar-ho molt be.



IES La Garrotxa, 18,de setembre de 2012

divendres, 31 d’agost de 2012

Reconeixement a Josep Palau i Francàs


Ara he llegit  que Josep Palau ha mort.

A ell i a l’Eduard Soler que ens va deixar l’any 2000 els hi estic molt agraït, ja que varen ser els que es feren càrrec en un inici de la meva formació professional i també els que em donaren els primers sous a canvi de feina.

Dels 15 al 25 anys aproximadament vaig estar lligat a l’empresa Soler & Palau, en un principi a l’escola de formació i desprès a l’industria com assalariat, en totes dues èpoques tinc bons records d’en Palau i d’en Soler, com estudiant pel l’esforç econòmic i pel recolzament personal que varem fer en mi i  sobre tot per despertar-me la inquietud de superació en totes les facetes professionals.

 
I com a assalariat, els he d’agrair que varen fer possible la meva autosuficiència, vaig aprendre molt en aquells anys de joventut i canvis socials  , sempre varen ser molt amables amb mi i perquè negar-ho sobre tot varen ser agraïts amb el que jo els vaig donar.

Es per tot això que avui vull fer aquest reconeixement.

Josep Palau, descansa en pau  

Ferran Miquel

dimarts, 12 de juny de 2012

DeViajes puntua El Reixac com Excel.lent

DeViajes en el seu numero 158 d'aquest mes de juny, ens convida a visitar el Ripollès , sota les excelents cròniques de Gemma Cardona "Sigue la huella medieval", " De Ripoll a Camprodón por monasterios" .y "Valle de Ribes: algo íntimo" i les inmillorables fotos d'Óscar Rodbag.

La revista puntera en destinacions turístiques qualifica i recomana El Reixac com a casa rural amb el màxim de puntuació "exel.lent".

Els que teniu pensat venir al Ripollès encara la podeu comprar al quiosc.

De  casa nostra DeViajes, diu aixó:

El Reixac
En este lugar se nota el esfuerzo y la ilusión de sus propietarios, Carme y Ferrán, que durante cuatro años trabajaron en esta casa de payés para remodelarla sin que perdiera autenticidad. Su gusto está presente en cada detalle. Su otro punto fuerte es la localización. Parece aislada de todo y goza de unas vistas impresionantes y sin embargo, está a cinco minutos de Sant Joan de les Abadesses. Cuatro alojamientos independientes, cada uno con su pequeño jardín y una zona comunitaria muy agradable.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

6 alojamientos.

Tél. 972 72 03 73.

A partir de 25 euros/persona.

Nuestra calificación: Excelente.

Texto: Gemma Cardona. Fotos: Òscar Rodbag.

diumenge, 20 de maig de 2012

Juguem a les cavernes


La Wiquipèdia diu: La pintura rupestre és un concepte referit principalment pintura prehistòrica, quan sobre les parets o els sostres de les coves, els homes dibuixaven o pintaven els diferents animals que caçaven, també pintaven escenes de significat ritual o màgic com ara els ritus de la fertilitat etc. Els materials que empraven eren el carbó de llenya o d’ossos així com diferents tipus de terres de colors, tots ells aglutinats amb aigua o greixos d’animals.


Ara farà 20 anys els nostres fills s’interessaven per els misteris que guardava la prehistòria des de els animals del juràssic fins a l’home sapiens, per això varem fer diverses sortides a la zona del Perigor, a la Rioja, a Santander, a Terol, a Capellades, etc.

I a la tornada d’aquest llocs els va entrar una fal•lera constructora de cabanes i ocupació de coves i reproduir pintures i indrets que havien vist. Ara desprès de tants anys tot era abandonat però restaven les pintures que havien estat fetes com diu la Wiquipèdia amb pigments i aglomerants.

Aquest estiu 2012, per els petits hostes de El Reixac, els volem sorprendre amb la recreació d’un antic poblat prehistòric que va del Paleolític al Neolític amb les coves, les cabanes i les pintures.

Esperem que ells ho recordin com unes vacances inoblidables.