dissabte, 31 de gener de 2009

En “Girona”

En “Girona“ cosint panotxes a l’eixida del Reixac


En Girona, es el sobrenom que els pagesos de la zona coneixen en Josep Vergés i Cels, ell va desenvolupar els seus últims anys d’activitat agrícola i ramadera al mas la
Girona, aquesta masia es coneguda perquè en aquest indret el dia 25 de juliol de 1633 en Joan de Serrallonga va segrestar la Joana Maria Artigues “la Massissa” vidua del fariner de Castellò d'Empuries (si voleu més informació sobre aquest tema aneu a: “Excursió a Sta. Llúcia de Puigmal”).

En Girona es tot un personatge, te una gran inquietud perquè les coses de pagès no es perdin, sobre tot en utilitzar expressions pròpies d’aquestes contrades, ès un ferm defensor de l’agricultura i ramaderia responsable, avui que hi ha gran interès en fer les coses ben fetes ell sempre en va ser un bon exemple.

Les eines de pagès per ell es un patrimoni a preservar, ha fet el seu museu particular i ha reproduït en miniatura tots aquells mecanismes emprats en les eines del camp que avui ja no subtilitzen.

En el Reixac també hi podem trobar la seva empremta, es l’autor de tots els forcs de panotxes que hi ha repartits en els allotjaments a tall d’ambientació, també es l’autor d’algunes eines de fusta per remenar la palla , forques, rampins, etc.

Es una persona de conversa fàcil, amable, agradable , simpàtic i sobre tot divertit. Sovint explica histories d’aquelles que es contaven vora el foc o desgranant les panotxes del blat de moro, alguns exemples son les dites que surten en l’entrada ”Excursió a Sta. Llúcia de Puigmal”.

En fi... que els Déus ens donin Girona per molts anys.



Els rampins d’aquestes fotos son obre d’en “Girona”






divendres, 30 de gener de 2009

Jo també he estat paborde.


Enguany St. Joan de les Abadesses celebrarà el 75 aniversari de la restauració del ball de pabordes, segur que els organitzadors faran alguna cosa per celebrar aquesta efemèride, en faran participar a tots aquells que una vegada o altra han estat pabordes, sincerament jo no he ballat mai la dansa però vaig estar paborde per una estona, però no cal que pensin en mi.

L’any1984, per celebrar el 50 anys de la restauració del ball , la Carme Ortiz va fer un excel·lent treball de recerca de documentació i catalogació de tot el que feia referència al ball, en un apartat va explicar els vestits, hi ha un fantasma en el catàleg de l’exposició que fa de maniquí i aquest soc jo.



catàleg de l'exposició "50 aniversari de la restauració del Ball dels Pabordes"

La finestra gòtica


Estuc de cal original

Fen els capitells


Motlles



semiarcades










El Reixac podria tenir perfectament una finestra gòtica original,
ja que la casa es anterior al 1397, però segurament el dia de
la candelera de 1427, com la majoria d’edificacions de la vila
de St. Joan varen patir les devastacions d’un gran terratrèmol.

L’evolució constructiva del Reixac, avui encara es pot desxifrar
correctament es veu ben clar quina part correspon a la primera
edificació i les ampliacions posteriors que ha sofert durant els anys.

Com ja ha quedat clar la finestra no es original, però si es original
com l’hem aconseguit. la febre de recerca que tenim alguns
dels que formem la família del Reixac, va portar-nos a topar amb
una pedra amb relleus, la tinguérem dipositada molt de temps a
la intempèrie formant part d’una paret seca, sense donar-li
cap importància

Un bon dia ens adonàrem que a cada banda del relleu es podia
identificar part de la volta d’una finestra gòtica, per tant com
a mínim era una finestra de dues arcades.


Aquell estuc de cal , si va caure a les nostres mans , era perquè
demanava que s’hi actues per fer-ne alguna cosa útil, completarem
el tros que hi faltava amb porex d’alta intensitat i va servir-nos
per fer un model , del model traguérem un motlle d’escaiola i
del motlle construirem deu semi arcs (cinc voltes) a base de
ciment blanc i pols de marbre.

Férem fotos de finestres gòtiques a Vic, Girona, la Bisbal, etc... per
trobar un capitell que ens permetés fer un motlle per a fer diverses
còpies, i amb l’ajuda d’un tub de PVC, construirem les columnes.

Al final col·locàrem part d’aquest material primer a la finestra
principal de la sala de la casa dels amos, i mes endavant la resta
al balcó de l’habitació de la Marina, just al costat
de la finestra anterior.

Avui el Reixac, te dos finestrals neogòtics que ens recorden temps passats.


dijous, 29 de gener de 2009

Turisme Rural Girona


Turisme Rural Girona

És una associació pionera en el sector del turisme rural. Els inicis de la seva activitat es remunten al 1992. quan 12 cases de pagès apostaren per un nou model turistic alternatiu..


El Reixac fou la primera casa de turisme rural en el terme de St. Joan de les Abadesses, i una de les primeres del Ripollès a formar part de l’Associació de Turisme Rural Girona, en Ferran ha estat membre de la junta els últims anys.


TRG la formen: més de 300 cases a la vostra disposició, des del mas amb activitat agrícola, fins a cases restaurades amb cura i elegància amb tots els detalls i prestacions... Tot un ventall de possibilitats per donar resposta a totes les necessitats!


El nostre entorn: mar, muntanya, volcans, camps, boscos, pobles. Les nostres cases: pedra, fusta, història, caliu, comfort, silenci.


Les nostres activitats: caminar, pedalar, cuinar, plantar, jugar, mirar, olorar, respirar, reposar...


Si has d’anar de turisme rural, tria sempre una casa de l’Associació, t’oferiran qualitat i seguretat.

http://www.gironarural.org/

Les ùltimes opinions sobre el Reixac a Toprural

Foto de Jose Carlos y Enri, comenta: "estuvimos muy a gusto, en tu casa con> nuestras> hijas>>>> Estuvimos este verano en el galliner y lo pasamos estupendamente">

Mágico..., por: Juan Manuel - 12/des/2008



Acabo de volver con mi pareja de pasar un fin de semana del Reixac y creo que no alcanzan las palabras para describirles lo bien que la pasamos, lo acogedor del sitio y la hospitalidad y preocupación de Carme, Ferran y hasta de sus dos hijos. Fue perfecto y se recomienda para todos. Hasta tuvimos la suerte de ver nevar toda la noche y todo el día desde lo acogedor de la casa, con calefaccion y todas las comodidades. Se suman: el silencio del campo, una casona recuperada y muy bien comunicada, naturaleza prepirineica, un lugar mágico en invierno -como nos pasó a nosotros- y todos los servicios de primera. Absolutamente recomendable!!!!



ENSUEÑO, por: FAMILIA AZLOR-CARRASCO-MALDONADO, 29/feb/2008



Ha sido un fin de semana mágico. "Nuestra casa" era un encanto y estuvimos muy cómodos desde el principio. No faltaba nigún detalle y la zona es preciosa. Hicimos rutas y mi hija Patricia de 9 años, no paraba de decir k cuando volvíamos a "casa". Muchas gracias Carme y familia por el acogimiento y discrección. Nos gustará volver. Solo falló que perdió el BarÇa, pero esa es otra historia.



Un respiro refrescante, por: Tanya y familia, 24/des/2007



Acabo de pasar navidades 2007 en el "galliner" de la casa rural El Reixac, llevado por Carme y Ferran. Ha sido una experiencia unica y hemos disfrutado del silencio, los amaneceres y los encantos de nuestro alojamiento, que realmente es una obra de arte. Aqúi podeis desconectar de la frentica vida del trabajo y realmente encontrar momentos de paz interior (en nuestro caso cuando nuestros hijos (uno de 5 y otro de 8 meses) fueron a dormir! Carme y Ferran son anfitriones calidos, sabes que estan si los necesitas pero no invaden tu privacidad y así te sientes como en tu casa. Esparamos poder volver otra vez.



El paraiso, por: IVAN GOMEZ -, 05/nov/2007



He llegado hoy yo y mi familia del reixac, definiria este lugar como unico, si lo que buscais es tranquilidad y naturaleza este es el sitio idoneo. A los alojamientos no les falta ningun detalle, son perfectos y desde alli podeis hacer un sin fin de excursiones y visitas a otras poblaciones hay mucho para ver. Agradecer a los propietarios su atencion, se que volvere ya que nos hemos encontrado en el paraiso.



Excelente en todos los aspectos, por: Luis y Laura, 31/oct/2007



Una ubicación, una casa y una atención excepcionales. Carme y Ferran han creado un verdadero paraiso para el descanso y el disfrute de la naturaleza. Esperamos que se mantenga así por mucho tiempo. Nosotros pensamos repetir.



Paisible et accueillant..., por: Oli Coenen - 15/set/2007



Un endroit paisible ou il fait bon se détendre et voir le brouillard se lever au petit matin sur la coline qui lui fait face. Nombreuses activités aux alentours directs (rando depuis le gite). Prévu 2 jours, y sommes resté 4... A recommander!



Una delicia, por: Maruca, 26/jun/2006



Una casa rural con mucha personalidad, rústica pero a la vez muy cómoda y práctica... en sitio precioso. Un 10 para Carmen y Ferrán...AH!! y qué bien huelen las sábanas y las toallas! En todos los aspectos, una delicia! Enhorabuena!



Mágico, por: Carmen y Hugo , 18/gen/2006



Todo, el entorno, el paisaje, la casita, Carmen y Ferrán, son de ensueño.. Es un lugar que te pide regresar, la paz y belleza que alli se respiran en pocos sitios se puede encontrar



Un 10, por: choni ,Miguel angel y lidia , 06/oct/2005



Un 10 sobre 10. Solo se me ocurre una palabra que simplifica todo lo que le rodea a EL REIXAC amabilidad. He ido 3 veces y repitiré seguro, la Carme y su pareja te hacen sentir muy bien en el lugar (abtenerse aquellos que no les guste la naturaleza y la tranquilidad) porque es lo que te encontrarás, sabanas con olor a limpio, una casitas de cuento, espacios para que jueguen los pequeños. Gracias Carme nos veremos pronto.



Excelente, por: Adela Leñero , 19/set/2005



Excelente servicio, limpieza, acondicionamiento, areas, preciosa casa y la atencion de maravilla de Carmen y su Esposo siempre preocupados de que todo fuera bien. Hospedajes como estos te dan la pauta a seguir disfrutando del turismo rural sin ninguna duda



Estupenda, por: Montse Costa , 15/set/2005



Todo es positivo, la ubicación, las instalaciones, y el trato de la Sra.. Carme. Para mi puntuación 10




portal de turisme rural Toprural










Els itineraris del Reixac, recollits en un llibre


EXCURSIONS DES DE CASES DE TURISME RURAL
Quintana, Joan/Vidal Ignasi
Cossetània Edicions col·lecció Azimut
Publicat 19/10/2005 12x22,5 cm.
Excursionisme Català

En un context en què el turisme rural s'ha fet molt popular a Catalunya, aquest llibre es presenta com una guia de cases de turisme rural en què es descriuen excursions senzilles per fer des de cadascuna de les cases seleccionades. Es tracta, doncs, d'una guia diferent de les altres que recull un seguit d'excursions que poden ajudar a preparar un cap de setmana complet, i ofereix informació geogràfica i turística de les comarques i pobles on hi ha les cases, perquè el lector faci les caminades amb coneixement del context. La guia inclou l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès. Són sis comarques muntanyenques de la Catalunya Vella plenes de masos, muntanyes, prats, rierols, boscos i pastures. Totes diferents, però amb paisatges extraordinaris. De cada comarca s'han escollit tres cases rurals en pobles diferents, El Reixac ha estat una de les escullida al Ripollès. De cada casa es ressenyen dues excursions, les del Reixac, son: "una volta al Puigrus" i "Excursió a Sta. Magdalena de Perella" .
feu un cop d'ull al llibre





Senderisme i Turisme Rural

Cada vegada més, el turisme rural s’associa al senderisme. Per practicar-lo no cal cap tipus de preparació, només tenir la curiositat de descobrir el país i fer-ho a mesura que les possibilitats físiques d’un ho permeten.

Les cases de turisme rural son el lloc ideal per iniciar-se en aquest esport que consisteix en passejar-se, no solament permet enfortir-nos físicament, sinó que enriqueix el coneixement i l’esperit. Obre a les persones la sensibilitat que produeix la natura en el seu estat mes salvatge.


Per les comarques de muntanya , és un valor afegit poder oferir al visitant els seus paisatges, el seu patrimoni natural, la seva historia i els llegats culturals. Es per això que últimament hi ha hagut un creixement de la identificació i senyalització d’itineraris de petit recorregut. Fins i tot les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà estan portant a terme el projecte d’una xarxa de camins sota el nom “d’Itinerannia” per posar-los a l’abast del viatger.

Fa pocs mesos l’editorial Cassetània , conscient de la demanda de fer senderisme per part dels usuaris del turisme rural, ha publicat un recull d’itineraris propers a alguns allotjaments rurals dels Pirineus, que ho tenen com a primer atractiu.
El llibre porta el titular de “Excursions des de cases de turisme rural” i els seus autors son: en Joan Quintana i l’Ignasi Vidal


El nou decret que el Govern de Catalunya prepara per regular el turisme rural, ja preveu la necessitat que els establiments posin a l’abast dels seus clients aquelles activitats que hi ha a l’entorn mes immediat. És per això que moltes cases ja tenen la seva pròpia guia de senderisme.


(Aquestes foren les paraules, que vaig dir en l’acte de presentació a la llibreria Altaïr de Barcelona , el febrer de 2006, Ferran Miquel)




Llibreria Altaïr, d’esquerra a dreta: Gerent Cossetània, Ferran Miquel, Ignasi Vidal i Joan Quintana

mes informació a: http://www.cossetania.com/

dimecres, 28 de gener de 2009

La nevada del dia de Reis


El Reixac des de el camí de la Maiola
la cara posterior

la façana sud


El cobert


el camí


la feixa


el Ter

dimarts, 27 de gener de 2009

La marca corporativa

l’any 1992 les parets interiors del Reixac, presentaven un aspecte deplorable, però si podia observar que la casa havia estat pintada amb molta dignitat, a les parets si podia veure restes de pintura de colors molt atrevits així com sanefes i estarcits a la majoria d’habitacions
cartell amb el logo

La més significativa va sortir al preparar les parets de la sala principal per pintar-les de nou, una gran sanefa de 30 cmts. d’alçada recorria tot el menjador, aquesta sanefa de motiu floral, ha esdevingut la imatge gràfica de la casa de turisme rural, avui dons es la marca corporativa del Reixac.
La sanefa original és va reproduir de nou, primer amb els seus colors originals i mes endavant en una nova pintada amb un sol color, el morat sobre fons ocre.


detall sanefa antiga (foto G. Sanguinetti)
http://gonzalosanguinetti.blogspot.com/


Sanefa reproduïda amb colors originals i monocolor (foto G. Sanguinetti)
http://gonzalosanguinetti.blogspot.com/


Aquesta grega va ser motiu d’un petit reportatge a la revista “El Mueble”, un lector va fer una consulta sobre com es recuperaven les sanefes antigues, l’arquitecte i consultora de la revista la Sra. Emma Villanueva, va il·lustrar la seva contesta amb l’exemple del Reixac, va venir amb un fotògraf professional i varen fer imatges de la grega antiga i la recuperada que foren publicades a la revista juntament amb el procés de recuperació de la pintura.


Les parets del Reixac han estat totes pintades de nou, seguin en la majoria de llocs les tècniques d’abans, a base d’estucats de cal colorada amb pigments naturals i en altres llocs amb base acrílica i pintures fetes amb un conglomerant i pigments.


Ens preguntem: perquè el Reixac tenia aquella decoració tant acurada? aquesta masia sempre ha estat una de les més importants de la contrada, tenia un gran terme i moltes cases adherides, per tant els amos disposaven de molt personal per fer les feines agrícoles i ramaderes, es podien permetre tenir un pintor amb plat a taula tan temps com fos necessari per tal que aquest pogués anar matant hores per mantenir l’aparença de casa de senyors.



Emma Villanueva i el fotògraf de “El Mueble”




Prova” poloroit” de la foto publicada a “El Mueble”

Casa & Campo


Aquesta revista va publicar en el nº 152 de desembre de 2006 un reportatge fotogràfic d’ArturG sobre el Reixac.
L’article sota el titular “Podria ser la casa de Hansel y Gretel” ressalta la qualitat i l’originalitat de la casa, fa un repàs a tot el procés de rehabilitació, a l’ambientació i al mobiliari, també comenta com els propietaris varen decidir compartir-la amb mes gent, transformant-la en hotel rural.
ArturG es un prestigiós fotògraf que col·labora amb moltes revistes de decoració, també ha publicat llibres de fotografies d’interiorisme.
Podeu trobar mes informació a: http://www.arturg.com/


Si entreu a:http://www.elreixac.com/ podeu veure una petita mostra de les fotos que va fer ArturG el juny de 2006.



La Carme i l’ArturG comentant la foto




Tirant la foto









ArturG i la seva estilista, comparteixen taula amb la Carme i l’Alguer.

dilluns, 26 de gener de 2009

Els últims bodegons











































Es una sèrie de 17 teles pintades amb acrílics entre les festes de Nadal 2008 i la primera quinzena de gener de 2009.

La majoria son escenes de fruita, hi ha algun ram de flors, la intenció d’aquest intensiu de pintura era assolir el nivell de qualitat de l’any 1996, els dos primers quadres son versions de quadres anteriors per recordar la tècnica, la resta son pintats a partir de composicions fetes per l’ocasió, com podeu comprovar els darrers foren pintats a parelles.

Aquestes pintures estaran exposades en els diversos allotjaments del Reixac.

Ferran Miquel