dimarts, 27 de gener de 2009

La marca corporativa

l’any 1992 les parets interiors del Reixac, presentaven un aspecte deplorable, però si podia observar que la casa havia estat pintada amb molta dignitat, a les parets si podia veure restes de pintura de colors molt atrevits així com sanefes i estarcits a la majoria d’habitacions
cartell amb el logo

La més significativa va sortir al preparar les parets de la sala principal per pintar-les de nou, una gran sanefa de 30 cmts. d’alçada recorria tot el menjador, aquesta sanefa de motiu floral, ha esdevingut la imatge gràfica de la casa de turisme rural, avui dons es la marca corporativa del Reixac.
La sanefa original és va reproduir de nou, primer amb els seus colors originals i mes endavant en una nova pintada amb un sol color, el morat sobre fons ocre.


detall sanefa antiga (foto G. Sanguinetti)
http://gonzalosanguinetti.blogspot.com/


Sanefa reproduïda amb colors originals i monocolor (foto G. Sanguinetti)
http://gonzalosanguinetti.blogspot.com/


Aquesta grega va ser motiu d’un petit reportatge a la revista “El Mueble”, un lector va fer una consulta sobre com es recuperaven les sanefes antigues, l’arquitecte i consultora de la revista la Sra. Emma Villanueva, va il·lustrar la seva contesta amb l’exemple del Reixac, va venir amb un fotògraf professional i varen fer imatges de la grega antiga i la recuperada que foren publicades a la revista juntament amb el procés de recuperació de la pintura.


Les parets del Reixac han estat totes pintades de nou, seguin en la majoria de llocs les tècniques d’abans, a base d’estucats de cal colorada amb pigments naturals i en altres llocs amb base acrílica i pintures fetes amb un conglomerant i pigments.


Ens preguntem: perquè el Reixac tenia aquella decoració tant acurada? aquesta masia sempre ha estat una de les més importants de la contrada, tenia un gran terme i moltes cases adherides, per tant els amos disposaven de molt personal per fer les feines agrícoles i ramaderes, es podien permetre tenir un pintor amb plat a taula tan temps com fos necessari per tal que aquest pogués anar matant hores per mantenir l’aparença de casa de senyors.



Emma Villanueva i el fotògraf de “El Mueble”




Prova” poloroit” de la foto publicada a “El Mueble”