dijous, 19 de febrer de 2009

Del pont del Reixac a Fogonella.

Itinerari senzill per la pista forestal que surt del pont del Reixac, fins a Fogonella seguint el torrent de coll del Pal i tornada per el camí antic fins el Molí d’Encabats, travessarem una frondosa fageda, i si es l’època podrem collir ceps.

Fitxa:

Punt de sortida : a l’agrobotiga de la Cooperativa Agrària de St. Antoni de la Miranda al costat de la carretera N260 passada la Colònia Llaudet en direcció a Camprodon. Alçada aprox. 900 metres

Lloc de destí: El mateix indret de sortida. Alçada aprox. 900 metres

Punt mes alt: la Masia de Fogonella. Alçada aprox . 1300 metres.

Recorregut : 15 Qm.. Mes de 4 hores.

Recomanacions: fer-la a la tardor




Sortim a costat de la carretera N260 en el trencant que va a la Cooperativa Agrària de St. Antoni de la Miranda, en aquest indret hi ha una botiga que hi podem proveir tot tipus de productes de la zona que ens podem permetre organitzar l’esmorzar que podem fer un cop arribats a Fogonella.

Agafarem la pista en direcció nord passarem el Ter per el pont del Reixac,

Aquesta pista i aquest pont foren construïts l’any 1947 per tal de poder desemboscar la zona anomenada el clot d’Encabats.

El nostra recorregut d’anada coincidirà amb l’anomenat meridià verd, senyalitzat amb unes fletxes verdes al llarg del recorregut.

El meridià verd es un sender que es va marcar l’any 1997 en motiu del 200 anys de la mesura del meridià Dunquerque - Paris- Barcelona, aquesta línia geogràfica va servir per a definir el concepte de metre, com a unitat de mesura, aquest meridià Verd es un itinerari que enllaça totes aquelles poblacions per on passa la línia geogràfica



Passarem per la casa el Reixac, avui dedicada a turisme rural, aquesta masia ja figurava en el capbreu del 1397 i en altres documents de l’arxiu del monestir de Sant Joan de les Abadesses amb el nom de Querós de Ferriola, l’any 1515 ja constava en el padró de la vila amb el seu nom actual


Tres minuts desprès, deixem a la dreta una pista que baixa al torrent, nosaltres seguirem la carretera principal

A 120 metres mes amunt hi ha un trencant a l’esquerra que no el tindrem pressent, aquest camí ens portaria a unes ruïnes d’una antiga masia “Can Llagasta” al cim de la muntanya



La pista te uns 50 metres de paviment de formigó en un indret que hi ha una petita pujada, a la dreta hi ha un prat anomenat la Vinyassa (possiblement abans si cultives raïm per a fer vi pel consum propi del Reixac, avui en diem el camp de les maduixes, perquè en aquest indret a la primavera anem a collir-les), a sota aquest prat i tenim les dues millors basses per a banyar-nos. Mes endavant la pista creua el torrent de Coll del Pal , a l’esquerra hi ha un petit pont (aqüeducte) que antigament i passava l’aigua que abastava la casa del Reixac, a la dreta podem veure una segona residència “Can Batlle”

Hem recorregut 2275 metres, A l’esquerra hi ha una concentració d’avets i a la dreta surt un camí que va a la casa de “Can Panís”.

Passats els avets hi ha una basses en el torrent que si fa calor conviden a banyar-se. Nosaltres seguirem la pista amunt


A la dreta deixarem dues cases “Can Curet” i “Can Tarroja”, i a l’esquerra hi ha un camí amb una tanca que ens portaria al cim de Puigrus


Sempre direcció nord, trobarem una tanca a mig del camí ,

no ens oblidarem de tancar aquesta i totes les tanques que son per el bestiar. En aquest indret comença la propietat de Fogonella i el terme municipal d’Ogassa



Arribem a un encreuament de camins a la dreta hi ha una senyal de BTT , el camí que va a la dreta es la carretera antiga de Fogonella , aquesta pista la farem servir de tornada .

Nosaltres seguirem endavant, deixem unes runes a la dreta , son de l’antic Molí del Clot d’Encabats, fou arrasat per l’aiguat del 40 el dia 10 d’octubre, dos infants d’aquesta casa varen ser víctimes d’aquesta catàstrofe.



Ara el camí creua el torrent , a la dreta comença la fageda, nosaltres anirem seguint i ens allunyarem d’ella, al marge del camí anirem gaudint de la ombra d’uns plataners com si es tractes de les carreteres d’un altre temps.






El nostra camí s’endinsa en un espès bosc d’avets , aquí a prop hi ha les ruïnes de la casa de Canamars, en el llibre de les masies de la Dolors Santanach i en Perfecta Costa, parlen d’unes antigues mines que en el seu moment es va planejar fer-hi arribar les vagonetes.



Hem arribat el punt mes alt de la sortida, a la dreta la pista que utilitzarem per a tornar, des de aquest indret gaudim la imponent imatge de la casa de Fogonella (a 350 m. aprox.) amb la serra Cavallera com a taló de fons.

Podem arribar-nos-hi, i fer petar la xerrada amb els masovers


La casa està situada a 1260 metres d’altitud, hi es propietat de la família Robert de Ventós te una gran extensió de camps de conreu i de pastures, avui es dedicant a l’engreix de vedells.

El mas l’any 918 s’anomenava Fecundella

En els anys difícils de la postguerra molts ciutadans de St. Joan en aquesta finca hi conreaven patates sota el tracte que de cada tres sacs un era per el propietari de la finca, axis moltes famílies pogueren fer front a la gana

Ja de tornada passem per un cobert que serveix d’estable, i ens endinsem per la carretera vella, pot fressada ja que en l’actualitat casi ningú la fa servir. A pocs metres entrarem de ple a la Fageda on gaudirem dels impressionants colors de la tardor.



El camí passa per sobre d’un pontarró i va perden nivell fent moltes revolts sempre per a dins la fageda






Mes endavant el camí es bifurca el que va a l’esquerra s’endinsa al bosc es una pista per aprofitament forestal no te sortida... si seguíssim per aquest indret trobaríem un corriol que ens portaria a les cases avui en ruïna de la Canal i Can Regalat, nosaltres seguim a la dreta i avall.



Hem arribat de nou a les ruïnes del Molí del Sot d’Encabats, des de aquí seguirem per les pròpies passes a l’inici de l’itinerari, fins el pont del Reixac hi tenim 35 minuts de baixada i 2500 metres aproximadament.


dissabte, 14 de febrer de 2009

A vista d’ocell





Aquestes dues fotos han estat realitzades per L’Eduard Masdeu , a la tardor de 2008 i a l’hivern de 2009, l’Eduard es una persona inquieta que sempre ha practicat activitats innovadores, ara combina l’ultralleuger, la fotografia i la descoberta del territori, amb molt bons resultats.

dijous, 12 de febrer de 2009

Press Trip Viajeros

Les Fotos del Pont Vell i del Reixac, publicades a "Viajeros".


Aquesta paraula anglesa significa viatge de premsa, i serveix per donar a conèixer un indret, en aquet cas era el Ripollès i els seus recursos turístics, i en particular la casa de turisme rural el Reixac.

El viatge el varen organitzar la revista”Viajeros” i el Patronat de Turisme Girona Costa Brava. A la tardor del 2005 i el reportatge fou publicat al gener de 2006, en el nº 125

Aquest excel·lent reportatge va anar a càrrec de la periodista directora de la revista, Pepa Garcia i del fotògraf Juan José Isidro.


Els periodistes a Beget

En Ferran repassant la revista


Quan era petit

Aquestes fotos es una bona manera de recordar la meva infància, estic segur que totes foren fetes per el meu germà gran, en Lluís, ja que ell es l’únic de la família que no hi surt i es el que la fotografia sempre l’ha apassionat.
En aquesta soc el del xumet a l’esquerra en Quim i a la dreta en Josep que ès el meu padrí.

Jo soc el del cotxet, els altres son els meus germans en Quim i en Josep, i el pare i la mare.

Aquí i som com a les altres tots tres amb la mare

En Quim i jo


En el Claustre de l’Abadia amb en Quim i una veïna del passeig


Cantant caramelles jo soc el mes petit de tots, d’erera meu hi ha en Josep i a la meva dreta en Quim, el Sr. més gran es en Ramon Oliveras.

dimarts, 10 de febrer de 2009

la pegatina i el Reixac

El membres del grup “La pegatina” solen dormir al Reixac, els dies que tenen concert al Ripollès, per l’amistat que tenen amb l’Alguer, aquí, a les fotos e els podeu veure al costat de la Carme, l’Alguer i la Marina.

L'Alguer el tercer per l'esquerra a costat de l'Axel

La Carme al fons entre l'Adria i Ferran, la Marina la segona per la dreta al costat d' en Romain.




"Penjat"

Si voleu podeu veure el vídeo clip on col·labora l’Alguer Miquel clicant sobre el tema "Penjat"

La Pegatina.
E
l grup va néixer el 2003 amb el nom de Pegatina Sound System, quan l'Adrià i l'Ovidi s’ajunten amb en Rubén, que fins aleshores tocava en solitari, i decideixen tirar endavant el projecte sense tenir idea del que es feien, a dures penes sabien què era la música. Un any després, ja duien més de vint concerts a les esquenes i eren un dels grups més actius del mercat català. També començaven a participar en festivals i concerts en diferents punts de la geografia espanyola. Amb el nom del grup oficialment establert a La Pegatina, i amb més de 150 concerts a sobre, segueixen gaudint i sorprenent-se com el primer dia. La il•lusió de qui encara no es creu el que està aconseguint només per posar-hi ganes, esforç i temps.

Pertanyents a una generació que ha viscut l’ascens del mestissatge al panorama internacional i que ha crescut amb el retorn de la rumba catalana al panorama musical juvenil, els components del grup s’han vist molt influenciats per l’ambient del barri Gòtic de Barcelona, del qual, malgrat ser originaris de Montcada i Reixac, en són exponents: barregen castellà, català i gallec en les seves cançons i fins i tot s’atreveixen, en alguns casos, amb altres idiomes com l’anglès o el francès.

La Pegatina
és un grup amb vocació de directe. Un estil sense pretensions, enfocat directament al públic que tenen davant. Grup fonamentalment urbà, alguns dels seus millors concerts no han sigut en sales ni pavellons sinó en places, carrers, trens de rodalies o autobusos, demostrant molt poca vergonya a l’hora d’incitar a coneguts i estranys a ballar i cantar amb ells.

I què toquen? Doncs rumba! Rumba d’aquella que t’enganxa i et fa remoure tant que n’acabes demanant més fins que explotes de cansament. Són autèntics addictes al xou, amb tornades senzilles i directes que acaben corejant la majoria dels que els escolten. Dies després del concert et sorprens taral•lejant alguna rumbeta o repetint alguna estrofa particularment ben trobada. I, malgrat aquesta aparent simplicitat, les seves cançons no deixen de contenir missatges reivindicatius a favor dels drets humans, del respecte i en contra de la mentida o la injustícia, utilitzant normalment exemples propers per il•lustrar aquests valors universals.

El primer disc, ‘ Al carrer! ’, apareix a principis de 2007 després d’una intensa tardor en la que van combinar la gravació a Sukhà amb les últimes actuacions de l’any. ‘ Al carrer! ’ consta de 13 temes al més pur estil 'Pegatina', amb bonus track marca de la casa inclosa, i és ple de col•laboracions destacades: els baixos del disc són de Gambeat (Radio Bemba), Leo & Kachafaz dels Che Sudaka col•laboren a la cançó 'No a la Guerra', l'Alguer de 'Txarangö' apareix a 'Penjat’, l'Emma Calafell ho fa a 'Petrolero', i Manu Chao a 'O Camareiro', tema del qual s'ha gravat una versió completament nova pel disc.

En definitiva, La Pegatina és sinònim de festa i alegria, de diversió i moviment.






Visitem un allotjament per a 4 persones

En Aquest vídeo podem fer una visita a un dels nostres allotjaments per a 4 persones.




El que podria haver estat entre el 2003 i 2007


Sant Joan de les Abadesses , a la primavera del 2003 va rebutjar una candidatura presidida per en Ferran Miquel que proposava el que podeu veure en aquestes fotografies.
Les conseqüències portaren desgraciadament un període nefast, presidit per la prepotència d’un jove que pensava més en el seu esdevenir personal que en el propi poble.
Foren quatre anys d’afrontacions entre veïns i consistori , de pressions fiscals i endeutaments injustificats, una autèntica travessa pel desert.
Però per sort, el poble es savi i l’any 2007 va redreçar el seu vot.



Si voleu veure els continguts de les propostes premeu sobre les fotos.






El progrés del turisme és la riquesa del comerç






Els joves tindreu les idees






La cultura, una bona jugada






Construïm un futur ple de benestar i qualitat de vida






Un patrimoni històric i un entorn natural de luxe





Les persones grans: respectats, estimats i atesos




diumenge, 8 de febrer de 2009

Entrar amb bon peu.





Aquesta es la porta principal de la casa de turisme rural el Reixac, aquí és on vivim els propietaris,
Com podeu veure la fotografia convida a passar, caldrà travessar un portal centenari, una porta vidriera i una porta interior decorada amb motius històrics, fetes unes quantes passes us situareu al bell mig de la sala. i sereu ben rebuts, com l’autora de la fotografia.

Moltes gràcies Elisa.



dijous, 5 de febrer de 2009

El Reixac de Nit



En Xavi i la Montse

Aquesta parella , te una relació espacial amb el Reixac, però sobre tot amb la família del Reixac, amb en Ferran, la Carme, l’Alguer i la Marina..i en cada un per qüestions ven diverses que no be a conte ara parlar-ne.

Ells varen aterrar un bon dia al Reixac com a clients, i el primer contacte ja va ser d’allò mes especial, varen repetir diverses vegades, avui s’estan rehabilitant una casa a la vila vella de St. Joan, per cert amb molt de gust i molt criteri al meu entendre.

Son gent molt afable, conversadors, alegres i per sobre de tot els agrada gaudir del que fan, i ara... nosaltres si no poguéssim participar de la seva amistat els trobaríem a faltar.

La setmana passada ens varen fer un regal, que tots podeu veure. Unes precioses fotos de nit.














dimarts, 3 de febrer de 2009

El Monestir de St. Joan de les Abadesses




El Reixac recomana als seus hostes que no deixin de visitar aquesta joia del romànic català , aprofitant l’estada entre nosaltres.


El Monestir va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, la seva filla. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares (amb aquest fet s'hi relaciona la llegenda del comte Arnau) i s’hi va instal·lar una comunitat masculina que va continuar la tasca iniciada per les abadesses.


L’actual construcció data del segle XII. La disposició dels absis respon a una influència occitana.


Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu. També s’hi troben retaules gòtics dedicats a Sant Agustí i Santa Maria la Blanca, i el sepulcre del Beat Miró, també d’estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l’important taller d’escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic, amb les arcades romàniques que comunicaven amb la sala capitular en una de les parets, i la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporània de la Pietat, de l’escultor Viladomat, completen el conjunt.

Per mes informació podeu dirigir-vos a l’oficina de turisme, situada a la Pl. De l’Abadia , nº 9. o

al tel 972 700599