dilluns, 2 de febrer de 2009

El Reixac , historia i ficció

En Ferran i La Carme són els propietaris del Reixac, van comprar la masia l’any 1992, han dedicat bona part dels seu temps lliure a rehabilitar-la , han procurat mantenir tots aquells elements autòctons i singulars de la casa , per tal que recordi en lo possible el seu històric passat, però també han introduït elements nous que fan que el Reixac presenti una imatge molt particular.

Tots els elements constructius, eines , mobles, utensilis i d’altres que han aparegut en la masia han estat guardats i utilitzats posteriorment en la seva reforma, alguns com elements útils i altres com objectes decoratius.

Un dia va aparèixer un bagul, mes ben dit era una caixa de pastor, feta de fusta de pollancre, avui serveix com a taula licorera en la sala de la casa dels amos. En aquesta caixa hi havia un munt de coses personals guardades i l’aspecte era que no s’avia obert des de el moment que s’hi varen dipositat en el seu interior tots aquells element.

La caixa era a les estances superiors del Reixac, on avui hi ha la casa dels mossos, en Ferran va treure cada un dels elements que la caixa contenia, en particular es va fixar amb un retrat era ple de pols i difícilment es podia observar el seu contingut, desprès de netejar-lo hi va aparèixer la foto d’un jove vestit de militar, era una fotografia que tenia una definició molt particular semblava un dibuix, avui aquest retrat esta exposat a una de les habitacions on habitaven els mossos i els fadristerns de la casa.

Habitacio "mossos"

Retrat


De la caixa varen sortir altres elements que en Ferran ha anat dipositant com a decoratius a altres indrets de la casa, recordo una fiambrera, ploma d’escriure, una cartutxera, una espècie de cartutx, una gavardina, un catecisme, altres elements que no recordo, etc..


Una família de Planes,varen habitar al llarg de tres-cents anys el Reixac.
Casualment el retrat trobat a les golfes del Reixac te una certa similitud amb l’única foto existent d’un tal Pere Planas Basseganya que va servir a les Filipines,... per això en Ferran es pregunta? Qui sap si aquesta persona podria ser l’últim de Filipines?...


A tall de resum, l’historia de Baler ens diu:


El 10 de desembre de 1898 Espanya reconeixia en el Tractat anomenat de París la independència de Cuba i es venia els drets Colonials de Puerto Rico i Filipines als Estats Units.

El 27 de juny d’aquell mateix any, un destacament espanyol en el qual hi havia quatre catalans i entre ells un fill de la vila de Sant Joan de les Abadesses, en Pere Planas Basseganya, es va fer fort en una església a la població de Baler (illa de Luzón, a les Filipines) i va resistir un setge d’onze mesos salvaguardant el que ells consideraven que era una possessió del regne t’Espanya.

Aquest fet ens ha arribat a través d’un clàssic de la filmografia espanyola “Los Ultimos de Filipinas” i també a través de diverses narracions literàries, entre les quals destaca “El sitio de Baler” de Martín Cerezo, que era tinent d’aquell destacament.

Aquells soldats, varen saber un any més tard que havien estat lluitant per unes terres de les quals Espanya ja havia desistit, foren considerats posteriorment herois pel seu valor, sacrifici i patriotisme i la seva actitud va servir com a model en moltes acadèmies militars de l’època.





Els supervivents del destacament de Baler



Era el juny de 1998, en Ferran era en aquell moment regidor de cultura de l’ajuntament de St. Joan de les Abadesses, aquell estiu es celebrava el centenari dels fets de Baler, una historia relacionada amb les possessions que l’estat espanyol havia tingut a les Filipines, uns militars havien resistit a un setge durant onze mesos per mantenir una possessió militar estratègica en aquella colònia d’ultra mar.
Els descendents d’aquells herois es reunien a Madrid per retre homenatge i recordar uns passatges importants a l’historia d’Espanya.
Un d’aquells herois era fill de St. Joan , es deia Pere Planas Basseganya .


En Ferran a l'acte de reconeixement als herois de Baler
Madrid, 27 de juny de 2998



Ningú a St. Joan coneixia aquells fets , ni ningú recordava que un dels fills de la vila havia estat heroi i condecorat a la gerra de les Filipines, es per això que en Ferran va assistir a la trobada de Madrid en representació de la Vila on era originari en Pere Planas.

Podria ser que l’atzar fes que la historia d’en Pere Planas i en Ferran Miquel, casualment es creuessin dues vegades ?

Aquest fet desperta una certa curiositat !...no creieu?

Són poques les coses que avui sabem d’en Pere Planas , però les poques, ens obren grans interrogants i contradiccions, si les voleu saber caldrà anar al Reixac i en Ferran us farà cinc cèntims. I si teniu imaginació podeu ajudar a engrandir la llegenda que allà s’està iniciant.