dilluns, 11 de maig de 2009

Excursió al Salt de Sallent


Introducció
Una de les excursions més conegudes a la Vall d’en Bas és la que duu al Salt del Sallent, impressionant estimball d’aigua, d’uns 80 metres d’alçada, que, apart de la seva pròpia espectacularitat, presenta un entorn molt frondós i salvatge, en una vall tancada i ombrívola, que la fa encara més interessant. Com es tracta d’un salt d’aigua que forma part d’un rierol, el seu cabal és extremadament variable, per tant, després de rebre fortes pluges es presenta amb tota la seva força, però això comporta un problema afegit, i és que, per fer la caminada circular complerta, cal travessar el rierol, primer per la zona baixa i desprès pel prat superior, on comença el salt pròpiament dit i, si va fort, la remullada de peus és segura, tota vegada que no hi ha una zona pedregosa que faciliti el seu pas, sent habitual passar la riera per la zona més propera al salt, semiprotegida per un filat.


Descripció
Per iniciar la caminada cal estacionar el vehicle en una àrea de pícnic, anomenada Pla d’en Xurri, a la sortida de Sant Privat d'en Bas, on s’hi arriba des d'Olot prenent la C-152 en direcció a Les Preses, trencant a la dreta per la GIP-5226, seguint la carretera fins a la plaça Major del poble.
Abans d'entrar a la plaça s’ha de prendre una pista de terra a l'esquerra que baixa cap al riu Gurri, vorejant-lo. Al cap d’un quilòmetre queda a mà dreta la dita zona de pícnic, molt ombrívola, amb taules, cadires i una font, on ja podem estacionar el vehicle.
Sense deixar el camí principal, comencem a pujar de forma lleugera fins trobar una cruïlla de camins. Agafarem el que baixa a mà dreta, perfectament marcat, que ens ha de dur a la part baixa del Salt del Sallent. Poc abans d?arribar en el punt on es troben la riera de Corners i la de Sallent, s’ha de girar a mà esquerra per un sender degudament senyalat, que remunta aquesta darrera riera. Passarem per les runes d?una antiga construcció i ens endinsarem al bosc, per un camí trencat, però evident, que va fent pujada. Cal esmentar que, si ha plogut molt i la riera duu força aigua, haurem de travessar tres vegades els rierols que baixen del salt i encara que hi ha pedres per fer-ho, cal parar compte amb la mainada petita. En poc més d’una hora de camí i desprès d’haver passat la riera, potser pel punt més complicat fins ara, haurem arribat pràcticament a la part baixa del salt.
A la dreta s’inicia el Camí de Les Escales, que ens ha de dur a la part superior de la nostra excursió, però es tracta d’una senda una mica complicada (hi ha trams amb cordes per ajudar a pujar les roques) i costeruda, per això, en cas de dubte, podem remuntar-la uns metres, fins arribar a una petita esplanada, que ens ofereix una excel·lent panoràmica del salt i de la vall per la que hem vingut i, a partir d’aquí, desfer el camí per tornar al punt de sortida.
En cas que decidim tirar amunt, remuntarem el salt per la seva dreta, com ha quedat dit per un camí una mica dur, fent ziga-zagues, fins arribar a la part alta de la paret, que caranejarem cap a l’esquerra per trobar-nos en una important cruïlla de camins, ja que aquí s’incorpora una de les rutes que duen al Puigsacalm, venint del Pla Traver o de Vidrà. Seguirem la senda que ens duria al cim, fins un ampli prat on veiem davant mateix la riera de Sallent, en el punt on l’aigua s’estimba, que, en un dia clar, ofereix una extensa vista panoràmica sobre la Vall d'en Bas.
Ara hem de passar la riera i cal buscar el punt més senzill per fer-ho, depenent del cabal que dugui. De totes maneres, en cas d'anar força plena, prop del salt hi ha un pas no gaire profund que ens mena a un camí que puja lleugerament, per convertir-se més endavant en una pista plana i ample que seguirem, fins trobar a mà esquerra un camí evident, amb la indicació de Sant Privat d’en Bas pel Camí dels Matxos, que hem de seguir. En cas d’anar recte, aniríem a parar a Santa Magdalena o al Puigsacalm, sent possible enllaçar en aquest punt amb el sentit contrari de la ruta que de la Collada de Bracons puja fins aquest emblemàtic cim.
El Camí dels Matxos, que en algun tram està una mica descarnat, però que és de bon caminar, va baixant en amples llaçades dins una vall de frondosa vegetació, fins arribar al nostre punt de sortida, donant, cal dir-ho, una certa volta, ja que és més llarg que el de Les Escales, però amb menys pendent.
El desnivell que haurem fet serà d’uns 360 metres i la distància recorreguda de poc més de 7 quilòmetres, havent emprat unes 3 hores aproximadament.
Text : Xavier Romero




en Toni el nostra guía


En Ferran

el camí dels matxos

el salt de Sallent







Gatzara 2008

Gatzara 2008

Els nostres hostes sempre ens sorprenen, aquest cap de setmana posterior a St. Jordi ho han fet uns de Montblanc, concretament en Pep la seva parella l’Eva i el seu fill en Joan, que d’aquelles terres de la Conca de Barberà ens han obsequiat amb un vi de la seva collita, com podeu imaginar porta el nom de “Gatzara”, fet amb Merlot, Ull de llebre i Trepat, porta la D.O. de Conca de Barberà i el celler (Gatzaravins, SCP) es de recent creació, han embotellat una producció limitada de 1414 unitats.

Si el voleu provar el trobareu al seu restaurant “Cal Magret” de Montblanc tel. 977861175.
La fitxa gastronòmica es aquesta:

Viticultura:
Ceps adults, conduits en espatllera (merlot i ull de llebre) i en vas tradicional (trepat), conreats de forma esmerada i respectuosa amb el medi ambient. Les vinyes es troben ubicades al terme municipal de Montblanc, amb la silueta del Tossal Gros dominant el rerefons.

Elaboració:
Verema manual en caixes mitjançant una acurada i rigorosa selecció a peu de vinya. Les tres varietats de raïm reben una primera maceració en fred i fermenten seguidament per separat en tines d’acer inoxidable de petit volum, sota un estricte control de temperatura. Finalitzada la fermentació malolàctica i transcorreguda una permanència amb les mares de tres mesos, es realitza el cupatge final, integrat per 52% de merlot, 30% d’ull de llebre i 18% de trepat.

Nota de tast:
Presenta un color cirera amb ribet violaci i capa mitja. Sense pas per bota de roure, els raims s’hi expressen amb tota la seva puresa i intensitat. En nas la fruita fresca apareix fusionada amb tocs florals i balsàmics, que aporten complexitat aromàtica al conjunt. En boca és saborós, amb certa untuositat i un tanímolt amable al paladar. Final carregat de personalitat.

Gastronomia:
El GATZARA 2008 maridarà bé amb els embotits, les pastes, i els arrossos. La seva estructura i consistència mitges el fan també apte per acompanyar els tradicionals rostits i guisats de la cuina catalana, la típica calçotada i les carns a la brasa.
Es recomana una temperatura de servei entorn als 15ºC.

diumenge, 10 de maig de 2009

"huespedes agradecidos"


Olá Carme! Como estás?


Sou o Luís e faço parte daquele grupo de 4 amigos (Daniel, Paula e Jorge)
que passou a noite de 22 de Abril na tua habitação.


Espero que tudo esteja bem por aí nessa tua propriedade fantástica. Quero
agradecer a tua hospitalidade e a tua simpatia.


Só tive pena de não poder estar mais tempo nesse lugar que tem tanto de
tranquilo como belo.


Espero poder passar aí mais uns tempos dentro em breve.




Estive a ver as fotos do teu sitio da Internet e como não tinhas nenhuma
panorâmica, envio-te uma.




Cumprimentos,


Luís Santos

dilluns, 4 de maig de 2009

Els mossos abans i després de la reforma.

Foto exterior del Reixac, realitzada per en Xesc Cuixart el dia que es va fer l’ultima versió de la visita panoràmica a la casa dels mossos.



Els mossos abans i després de la reforma.

Ara fa un any, varem fer una sèrie de reformes per millorar el confort a la casa dels mossos, instal·larem nova il·luminació a les habitacions per millorar l’ambientació, també canviarem les lluminàries de la sala principal, la cuina i la nevera també han estat substituïdes,aixì com una bona part del mobiliari, hem procedit a ampliar les dues obertures a migdia perquè entres mes llum natural i millorar la visibilitat de l’entorn, s’ha renovat la tarima de fusta dels terres de les habitacions i la sala menjador suprimint la majoria de desnivells i s’ha repassat una bona part de la pintura.
Si voleu podeu comparar la imatge nova amb l’anterior.

Aquestes visites virtuals son obra d’en Xesc Cuixart ,el responsable de la nostra pagina d’internet http://www.elreixac.com/

divendres, 1 de maig de 2009

El Primer Fulletó

Era l’any 1997 quan varem editar el primer fulletó d’informació de la casa del Reixac, com ja sabeu era la primera casa de turisme rural que es posava en funcionament a Sant Joan de les Abadesses i una de les primeres de la comarca.
Per tal de donar a conèixer el Reixac, era imprescindible que els nostres possibles hostes, tinguessin alguna cosa a fer en l’entorn immediat, es per això que el fulletó tenia un apartat dedicat a la comarca “El Ripollès” amb tots els seus atractius i un altre dedicat a St. Joan de les Abadesses i les possibilitats turístiques que presentava en aquell moment, i finalment unes pagines dedicades a la casa rural i les propostes que volíem transmetre.
Durant un llarg temps varem compaginar la promoció de la nostra casa amb la del poble i la comarca... ningú ens ho ha agraït, fins el dia d’avui.
Però el millor es que avui Sant Joan de les Abadesses es una destinació turística contrastada igual que el Ripollès, i nosaltres, varem posar-hi el nostra granet de sorra.




"Vacas Locas"

Foto de l'entorn del Reixac realitzada per Sandra Ramos

"Vacas Locas"

Aquest es el nom del blog de Sandra Ramos.
la Sandra va venir en una ocasió al Reixac de la mà d’una de les nostres clientes habituals, ella es una gran fotògrafa, va fer unes fotos a primera hora del matí a ple hivern que ens varen impressionar, les va penjar en el seu blog i això ens va fer conèixer el que es un blog i a partir d’aquí varem fer el nostre, es una manera molt senzilla per poder explicar el que anem fent a la casa rural.
Gràcies Sandra per obrir-nos els ulls i per les excel·lents fotos que vares fer del Reixac.

si voleu veure una mostra de les fotos que va fer del Reixac

si voleu veure les fotos que va fer de l'entorn del Reixac

Construcció de caixes per fer compost.


Seguin el nostre guia en matèria de horticultura, hem fet unes caixes per a transformar la materia orgànica procedent de la poda i de la gespa retallada a compost, com podeu imaginar les indicacions de John Seymor (19014 – 2004) han estat determinants .

En el fons de la caixa hi hem posat branques per facilitar l’entrada de l’aire, desprès hi hem posat una petita capa de compost i seguidament diferents capes de matèries orgàniques procedents de la neteja de l’hort i de la retallada de la gespa, mantenint una humitat molt alta , a cada 20 centímetres aproximadament de contingut orgànic hi hem posat uns 5 centímetres de fems o compost aconseguit anteriorment i terra de l’entorn, i així fins arribar al cim de les caixes, l’hivern vinent serà l’hora de veure el resultat final i traslladar el producte obtingut la terra vegetal al nostra hort




Si voleu copiar la nostra iniciativa solsament cal que busqueu el llibre “ La vida en el campo