dilluns, 26 d’abril de 2010

La collada verda …. Un bon lloc per a perdre’s



Enguany en les nostres sortides matinals hi hem anat 4 vegades cada cop per un lloc diferent el primer dia des de Abella per la pista que va a Pardines, feia dos dies d’una intensa nevada ,la pista era completament coberta de neu ja a la sortida de Abella.





El segon dia varem sortir de Pardines també per la pista, feia un dia plujós, varem esmerçar-hi una hora i mitja per arribar-hi, era just la setmana posterior a la primera excursió, encara hi havia indicis de la nevada anterior.





El tercer dia des de Ogassa, deixarem el cotxe una mica més amunt de can Picola, la neu començava al voltant de cal Frare, en el refugi Montserrat, ja feia falta portar raquetes, pujarem per Coll del Pal.






El quart dia va ser el passat dissabte, ajornarem aquesta excursió fins que la neu en general s’hagués fos de la majoria del territori de la part obaga, sortirem de Abella per la pista que passa per can Gallina, seguin el PR 189.






Ara resta fer-ho des de Pardines passant per Santa Magdalena de Puigsac.



26 d’abril de 2010


dimarts, 20 d’abril de 2010

Plantar la Patata


Avui 21d’abril es el dia que he destinat a plantar les patates d’enguany , primer vaig preparar un espai a l’hort, ja fa dies buidarem les caixes de compostatge , aquest producte l’he anat introduint sota la terra en el moment de fangar.


He comprat 5 quilograms de patata certificada canabec procedents de Navarra , seguin les indicacions de l’amic Girona, els hi he tret el cul, i les he partit amb diferents parts sempre mirant que en cada una hi quedes dos o mes grills, les he deixat reposar 24 hores perquè fessin una segona pell.

Desprès he reglejat tot l’àmbit de l’hort he tret les herbes que encara eren amb arrels,


He fet fileres a 50 centímetres mes o menys i en cada rengle he planta una patata a 30 centímetres.


Ara esperaré que surtin les plantes i després miraré de cavar-les de nou i resar al cel perquè tinguin l’humitat adequada i tot surti com ha d’anar. I finalment menjarem patates com cal, “trumfes” com diuen els de la vall de Camprodon.







dilluns, 12 d’abril de 2010

Anem als Bufadors de Beví


Sortim de la Farga de Bebié (600m.), deixem el cotxe damunt del túnel del tren, baixem per unes escales i travessem el riu Ter , per sobre del pont del FFCC. desprès del pont a la dreta hi ha una casilla pintada de taronja, passem per el seu costat, el camí es un corriol que s’enlaira cap a l’esquerra i ens portarà a l’ermita de Sant Moi.


Passem per l’esquerra de L’ermita de St. Moi, trobem una pista que seguirem en direcció est, la pista es va enfilant fins al peu de la Serra de Bufadors.




La pista es bifurca al costat d’una bassa, agafem la pista de la dreta , que va flanquejant per la cinglera, la deixarem a mitja serra , en un indret on hi ha unes pastures



A l’esquerra s’inicia un corriol que puja per a mig la cinglera, va a parar al Collet dels Bufadors (950m) no te pèrdua el collet és molt evident, en aquest punt aprofiteu per esmorzar, hem arribat al punt mes alt de l’excursió. Des d’aquí podem contemplar Sta. Maria de Besora i Bellmunt com a fons.




Si no teniu vertigen podeu observar uns magnífics prats al peu de la muntanya, el camí segueix per la dreta de la cinglera i s’endinsa als Bufadors, el camí passa enmig de parets de pedra, fins arribar a un lloc que sembla una plaça envoltada de roques.





Hem arribat a l’indret conegut com els Bufadors de Beví, en aquets singular lloc trobarem els avencs de on surt l’aire fred, la vegetació té una humitat i una verdor permanent, causada per un microclima, únic en aquest lloc.




Podem inspeccionar tots els forats i en alguns fins hi tot podem entra-hi amb l’ajuda d’un frontal.





Finalitzada la recerca de recons i passadissos agafem el camí de baixada que segueix en direcció est, fins a trobar la cruïlla de camins.





A la cruïlla de camins , girem a la dreta i tornem per la mateixa pista que abans hem pujat, que ens portarà de nou a l’ermita de St. Moi i a la Farga.de Bebié, a l’inici de l’excursió




La distancia son uns 8 quilòmetres
El desnivell acumulat 525 metres.
La durada de l’excursió unes 4 hores ( inclòs l’esmorzar i la recerca dels avencs)

divendres, 9 d’abril de 2010

L'Abadia




El Palau de l’Abadia com a referent turístic de la Vila de Sant Joan de les Abadesses

Aquest edifici civil del Segle XIV, des de sempre havia estat per els ajuntaments corresponents una fita a restaurar per dedicar-lo a serveis per a la població, la majoria dins l’àmbit de la cultura. Però no es fins la legislatura 1995-99 que es decideix que sigui la sala d’entrada del turisme a la nostra vila. Cal dons remuntar-nos a l’any 1996, en aquesta època l’ajuntament de la vila intueix que caldria preparar-se per millorar el futur econòmic de la població, hi ha indicis clars que la industria tradicional que ha donat vida a l’ùltima centúria està en plena regressió, tot i que es mantenen els negocis en l’àmbit del tèxtil, les càrniques i la metal·lúrgia, els nous mercats ja senyalen una tendència regressiva.


En aquell moment els responsables municipals, crea’n la primera regidoria de la historia local que es dedicarà al foment del turisme. Aquest departament inicia un Pla de Desenvolupament Turístic de Sant Joan de les Abadesses.


Aquest treball fruit de l’anàlisi efectuat sobre el pes que tenia el sector turístic a l’economia local i el pes real que podia arribar a tenir si s’optimitzava l’aprofitament dels recursos. Va arribar a la conclusió que el turisme podia ser una font d’ingressos més important del que ho estava sent i per això es va proposar un pla d’actuació per a la millora del sector turístic de la vila a executar durant els propers anys. Els eixos que vertebraven el projecte eren tres:


  1. Elaborar un estudi del patrimoni alternatiu.
  2. Elaborar un programa d’acció per la millora de l’oferta i els serveis turístics per tal d’obtenir un producte de qualitat
  3. Dissenyar un programa de promoció i comunicació per vendre el producte obtingut


Dintre d’aquest tres blocs de treball, es proposen una sèrie d’accions de xoc amb caràcter prioritari:

. Fer-se càrrec del Centre d’Informació Turística , (fins aquell moment en mans de persones que feien més funcions de comissió de festes que de promoció turístic).

. Situar aquesta oficina en un indret històric al antic Palau dels Abats, mantenir l’atenció al públic oberta tot l’any que s’ocupi de la promoció i el desenvolupament del sector turístic de la vila.

. Crear un programa pel foment de la creació d’infraestructura de serveis, sobretot hotelera.

. Potenciar Sant Joan com a punt de trobada pel turisme cultural dotant-lo d’un festival únic i de característiques especials ( Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau), fer de St. Joan un referent permanent del mite creant una exposició sobre el tema ( centre d’interpretació) i establir un Centre de Documentació per a afavorir la creativitat artística. I paral·lelament impulsar nous projectes culturals singulars i altres accions complementaries a la cultura i el lleure.

. Potenciar el turisme de segona residència i fer de Sant Joan un lloc de destinació en època de vacances.

. Fer del turisme juvenil un complement al turisme cultural amb iniciatives puntuals de caire pedagògic i naturalístic.

. Crear infraestructures per complementar el turisme, itineraris pel turisme actiu, pensar en redescobrir els entorns com elements d’interès paisatgístic, i fer centres d’interpretació de la natura i la historia.


Que disposàvem l’any 1996.


A tall de resum cal dir que la situació turística a la vila de Sant Joan consistia en:

Una Casa Fonda amb unes deu habitacions dobles, amb banys compartits

Un edifici d’apartaments turístics amb una capacitat de 20 llits.

Varis restaurants en el casc urbà, amb una capacitat total que no superava els 100 comensals.

Un restaurant per a banquets als afores de la població. Per 300 persones.

Un Monestir Romànic amb continguts d’art religiós, joia del romànic català, sense cap tipus de promoció el visitaven 15000 persones anualment.

Museu D’art del Monestrir.

Una Vila Històrica en pèssimes condicions per ser visitada.

Un Palau Abacial del Segle XIV a mig restaurar

Un Pont Gòtic restaurat amb dimensions extraordinàries.

Diversos edificis d’interès civil i religiós sense identificar.

Un entorn paisatgístic extraordinari, unes aigües pures i medicinals, un clima suau a l’estiu , tot plegat havia estat el motiu d’estiueig a principi de 1900.

Una historia mil·lenària extraordinària per explicar.


Els punts forts del turisme avui a Sant Joan de les Abadesses. A conseqüència d’aquella decisió política de l’any 1996


Fruit de l’aplicació del Pla de Desenvolupament Turístic de l’any 1996, Sant Joan es avui una de les poblacions del Ripollès que més ha crescut en aquest àmbit, ha estat pionera en projectes comarcals com: “Terra de Comtes i Abats” i “Itinnerània” i es de llarg líder en turisme rural.


Allotjaments:


Alberg Ruta del Ferro de 86 places, forma part de la Xarxa d’Albergs de la Generalitat.

Càmping Abadesses de 3ra. Categoria , ofereix , espais per tendes caravanes, bungalows, apartaments i casa de pagès. 100 places aproximadament

Pensió Janpere, 12 habitacions dobles, amb bany complert, tv i calefacció.

11 cases de turisme rural, amb mes d’un allotjament rural independent cada una, superen les 175 places

Hotel rural en construcció 18 places.

Apartaments turístics, sense identificar oficialment.
Restaurants , bars, agrobotigues, etc.


Infraestructures:

Monestir (fundat per Guifré el Pilós) i museu, en condicions extraordinàries per ser visitat, 35000 visitants l’any.

Ecomuseu el Molí Petit, centre d’interpretació dels molins hidràulics i de l’ecosistema de ribera.
- Vila Vella, centre històric, amb restes de les muralles i edificacions civils i religioses en procés de rehabilitació integral.

Palau de l’Abadia, edifici del segle XIV, dedicat exclusivament a la promoció turística, disposa:

D’una moderna l’oficina de turisme atesa per 3 tècnics.
Un centre d’interpretació del Mite del Comte Arnau, dins la Ruta comarcal Terra de Comtes i Abats.

Una exposició permanent del Romànic del Ripollès.



Altres.


Xarxa de camins senyalitzats per a la practica del senderisme. Itineraris locals (PR60), senders de gran recorregut (GR1, GR 3,) Xarxa de camins Itinneraània, camí Vora Ter, Camins de l’Abat Oliba, El Camí (CC) Meridià Verd.

Projecte turístic transfronterer, amb la Vall de Camprodon i el Vallespir, promogut per el Govern Francés. En procés de realització.
Zona d’observació de la fauna i bosc de ribera, Pantà de Cal Gat. I diferents itineraris naturalístics.
La Ruta del Ferro , carril vici en l’antic recorregut del FFCC. Enllaç amb les Vies Verdes de Girona. I en projecte l’enllaç amb Camprodon i Perpinyà.
Visites guiades al patrimoni de Sant Joan de les Abadesses, ventall de diferents possibilitats : Monestir i Museu, Vila Històrica; Les fonts i els molins, La Ruta del Ferro i del Carbó, Per les terres del Comte Arnau, Mites i Llegendes, Natura, Ecomuseu Miolí Petit.
Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau, festival multidisciplinari amb obres i actors de primera fila.


Llocs d’interès turístic dins un radi inferior a 25 quilòmetres:


Ripoll “Bressol de Catalunya”, Monestir, Museu Folklòric, La Farga Palau( Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) Escriptòrium, Centre d’acolliment Turístic.

Vall de Núria (estació de Muntanya i Esqui), Vall de Ribes (pobles pirinencs amb encant, esglesioles romàniques amb interès

Vall de Camprodon ( centre d’estiueig), Vallter 2000 (estació d’esquí i punt de partida ascensions pics del Pirineu Oriental)

Olot ( museus varis), Parc natural del Volcans. Santa Pau (ciutat medieval

Beget (poble pintoresc), alta Garrotxa

Mongrony (santuari marià, indret on comença la reconquesta a Catalunya), Castell de Mataplana ( seu trobadoresca)

Terra de Comtes i Abats, centres d’interpretació històrics repartits en la comarca


Llocs d’interès turístic dins un radi inferior a 50 quilòmetres:


Vic (Centre Històric), Rupit (Poble Pintoresc

Prats de Molló (centre Termal) , Ceret (Museu d’Art Modern), Vallespir.

La Molina (estació d’esports de muntanya), La Massella (estació d’esquí), La Cerdanya.
Besalú, Banyoles.

Les Fonts del Llobregat, Castellar de n’Hug


Conclusió


Si el Pla de Desenvolupament Turístic de Sant Joan de les Abadesses, pretenia fer de la Vila una destinació turística, avui podem dir: Que hi ha indicis més que suficients per afirmar que som una destinació turística per tot el que ha representat l’increment de l’oferta en aquest sector.

I amb la rehabilitació acabada i la posada en funcionament del Palau de L’Abadia, Sant Joan tenca un primer objectiu i inicia una nova etapa de creixement i consolidació com a referent turístic dins de les marques turístiques Catalunya , Pirineus i Costa Brava-Pirineu de Girona.



Gràcies a la tenacitat i la capacitat gestora de l'alcalde el Sr. Ramon Roqué i el seu equip, avui el Palau es una realitat.

Felicitats.


Sant Joan de les Abadesses abril de 2010

Ferran Miquel


dijous, 8 d’abril de 2010

Trenquem una llança a favor del trial.



Trenquem una llança a favor del trial.

Aquesta expressió no se molt be que vol dir, però intueixo que valora la tasca que fan els trialeros, i si no es això, jo voldria donar-li aquest sentit.


Aquest es un col·lectiu (el del trial), que durant molt de temps ha estat defenestrat per una minoria que diu estimar la natura, potser si que en un altre temps que practicaven a tot arreu, causessin algun petit desperfecte en l’equilibri natural.


Amí m’agrada anar a caminar i descobrir el territori anant a peu, però crec que l’entorn també es pot gaudir d’altres maneres i una d’elles es anar amb moto. I pregunto perquè es la tecnologia si no la podem utilitzar, si l’home ha estat capaç de dissenyar un enginy que l’hi permet accedir a indrets que com qui diu: a peu es difícil de passar-hi. Si tenim unes motos pensades, enginyades i fetes a Catalunya perquè hi hem de renunciar?


Aquesta setmana passada ha tingut lloc a St. Joan la 39a. Edició dels Tres dies de Trial de Santigossa, prova esportiva de rellevància mundial, que apart de ser un motiu més que suficient per a posar la nostra vila al mapa, ens ha donat dies de glòria i riquesa econòmica, valguin aquestes paraules per agrair la tasca feta per el Moto Club Abadesses i els seus col·laboradors, duran tants anys.


I tornant a la meva afició, el caminar... fa uns dies que surto a fer matinals amb un trialer, segurament per deformació esportiva, passant per indrets on te lloc el trial, va ensenyar-me itineraris que jo habitualment no faig un d’ells va ser un petit recorregut per l’interior d’un torrent , que fet a peu era per matar-se i en moto els fan, en un tres i no res, per cert que sortir del camí normal per fer aquest torrent varem poder veure la natura des de una altre vessant, un lloc espectacular. I l’altre va ser un camí alternatiu a la pista que va de Torrents a la Girona, un autèntic senderol, que no s’ha perdut gràcies al pas de les motos i la neteja que fan el motoristes, per aquest dos exemples i segurament per molts d’altres , els trialeros mereixen ser ben considerats.








Zona trialera







Sender ben fressat