diumenge, 11 de març de 2012

La Gossera




Cada vegada més la gent acostuma a viatjar amb la seva mascota , per això
ens hem plantejat trobar-hi una solució, apartat de la casa tenim un lloc
ideal per a fer funcions de guarderia del gossos.

L’espai pot encabir un o dos gossos, està dissenyat amb un habitacle
totalment protegit de les inclemències del temps amb un interior ampli
lluminós i totalment pavimentat que facilita la neteja, disposa d’un punt
d’aigua potable.

També la gossera t’he un pati exterior totalment incorporat a l’entorn i
protegit de forma que no permet entrar ni sortir sense l’ajuda del amo cap
animal.

De totes formes preferim que els gossos siguin pacients que no lladrin a la
nit i que tinguin respecte dels espais, recordem que han d’anar sempre amb
l’amo i lligats en el entorn de la casa .

Si vols venir amb el teu gos pregunta a la Carme quins son els condicionants.




divendres, 2 de març de 2012

El Reixac esta de dol.


Avui ens ha deixat en Baltasar Bo i Noguera, el pare de la Carme , als 89 anys d’edat.
Ara farà vint anys que varem comprar el Reixac, aquesta casa que en altres temps havia estat una de les mes importants de la vall, tenia llavors a l’any 92 un aspecte lamentable feia 10 anys que no hi havia vida i possiblement deu més que no hi havia activitat pagesa.

L’ habitacle era inhabitable i els entorns impracticables, no crec que us ho podeu imaginar, ens venia a sobre una gran feinada i jo no s’avia com m’hi havia de posar, en Baltasar era un home de 60 i pico d’anys que pràcticament feia tots els oficis manuals, ell va ser clau perquè de mica en mica anéssim posant ordre aquell immens desordre.

Ens varem agafar la feina amb calma, jo no estava acostumat a feines feixugues, ell si,
començarem a fer practicables els camins, desprès a retirar rocs dels coberts caiguts, apartar tones de fems, a refer parets seques, a reconduir els desaigües, a desbrossar, a tallar herbes i matolls, a plantar i replantar a fer un hort , etc... paral•lelament, a netejar i condicionar la part mes noble de la casa per poder-hi viure.

Ell s’ho va agafar amb molta il•lusió, però he de reconèixer que jo, 30 anys més jove, per seguir el seu ritme quedava totalment esgotat, es l’època que he dormit millor. Ara es veu el resultat de tan esforç i dedicació, i avui el Reixac te un entorn espectacular i es gràcies a la feina i el saber d’en Baltasar, i dic això perquè jo no coneixia res de la vida a pagès, no distingia un ensiam d’una escarola, les eines les veia totes iguals, tan era un magaiet, com un pic o una aixada , tots eren passants i carregosos de fer servir.

Baltasar!! Tu em vares ensenyar tot el que ser de pagès, de bosc, de terrejar, de l’hort, dels fruits del bosc, etc... segurament mai tu he agraït el suficient, ara que no hi ets ho recordo amb tristesa, sense tu l’esplendor seria un altre i sense la teva ajuda mai haguéssim aconseguit posar aquesta casa rural amb funcionament, t’estaré eternament agraït, que descansis en pau que ben merescut ho tens.

Ferran





l'ordenat hort d'en Baltasar aquí en el Reixac